Avui he vist que tot va molt de pressa. Quina novetat, no? Us preguntareu vosaltres.. Però sincerament: quants tenim realment temps per nosaltres, per escriure o llegir un blog, per estudiar una obra a fons? Ningú. Tot són presses. Tot és anar més ràpid, tot és córrer, ser el primer, i el que arribi segon serà el primer que perd..
Aquesta reflexió l’escric per valorar les coses que fem a llarg termini, que fem plena i conscientment i que tenen un sentit per la nostra Vida. Aquí és on volia anar, aquesta és la paraula que volia escriure: proveu de dir Vida en qualsevol context, frase o situació i tot tindrà una trascendència i profunditat molt més gran, fora de la temporalitat.
Últimament tendeixo a pensar sovint que, encara que potser no ho sigui, aquest és el moment més feliç de la meva Vida.
13 maig 2010 a les 21:44 |
Guapo….
13 maig 2010 a les 22:47 |
A tenir en compte.
Was ist ein Musiker ohne Freundin?
Obdachlos…
Ein Jazzmusiker geht zum Doktor und klagt: ”
Ich habe ein grosses Problem, ich kann einfach nicht mehr aufs Klo, geht einfach nicht.“
Der Doktor vertröstet ihn auf den nächsten Tag. Am nächsten Tag jammert der Jazzmusiker immer noch über das gleiche Übel. Der Doktor meint, das sei nur vorübergehend und schickt ihn wieder nach Hause.
Als der Jazzmusiker am nächsten Tag wieder vor der Türe steht, sagt der Doktor: “Hier haben Sie 10 Euro, kaufen Sie sich was zu essen.”
Wie viele Sinfonien hat Bruckner geschrieben?
Eine – und die zehnmal.
Wieviele Sinfonien hat Beethoven geschrieben?
Vier – die Dritte, die Fünfte, die Sechste und die Neunte.
Warum stehen Musiker um 6 Uhr auf?
Weil um halb sieben die Geschäfte schliessen.
13 maig 2010 a les 22:50 |
q filosòfic et veig Òscar, això és el Borodin q fa inspirar..
tens raó en part, tot i q tb et dic q aqstes presses són les q fan q les coses es treballin tb eh? sino coneixent-nos a tots stariem a la parra, jeje.
apa una abraçada, tio
16 maig 2010 a les 1:35 |
Com diria Nietzsche, això és la Vida: la metàfora, el canvi, les contradiccions, de sentit no unívoc i la font de tot.
Tot es redueix a la vida i qui no la visqui es queda amb res; és sorra que se’ns escapa de les mans i hem d’aprofitar com si fossin l’últim els granets que encara ens queden al palmell.
Bona nit carinyo.
7 novembre 2011 a les 20:38 |
Vull una represa d’aquest bloc. Ara que comença tot de nou. Sort als dos, guapos!